domingo, 30 de julio de 2017

Anem a fer una mica el pagès!


El "bungalow" on ens allotjem actualment
Foto de P. Tarrés
La nostra nova destinació, després de deixar enrere el poble de Saint-Denis-de-Brompton, és un petita vila anomenada Neuville (4000 habitants). Coneguda per les seves grans extensions de cultius de blat de moro, aquest poble es troba situat a vint minuts al sud de la ciutat del Quebec, al costat del riu Sant Llorenç. La nova casa on estem vivint es troba just entre mig d’aquesta població i un altre poble anomenat Pont-Rouge. Les principals activitats econòmiques d’aquesta zona son l’agricultura i l’explotació forestal (hi ha una gran quantitat de boscos per la zona, com al llarg de tot Canadà). La nostra nova llar es troba situada en una carretera secundària voltada per immensos arbres, on es troben alguns veïns a banda i banda d’aquesta.

 

Un dels tres horts
Foto de P. Tarrés
En aquest nou lloc les tasques a dur a terme han canviat totalment en comparació amb la primera família amb la que estàvem. La nova família es dedica, principalment, a l’explotació forestal, bàsicament a la tala i venda de llenya usada per escalfar les llars durant els durs hiverns que aquí tenen. Disposen de moltes propietats al llarg de tot el carrer, la majoria boscos, que els ha cedit l’avi perquè mantinguessin. Al veure que totes aquestes propietats estaven plenes de bona fusta van decidir començar a explotar-les. Com a afició i forma d’autosuficiència, disposen de tres grans horts ecològics, gallines per al consum d’ous i pollastres. Amb els productes que obtenen dels horts i la carn dels pollastres intenten subsistir durant l’hivern evitant realitzar compres tant massives al supermercat. Per raons climatològiques la temporada de sembra i recol·lecta es molt més curta que a casa nostra, va des de finals de maig fins a mitjans de setembre, i es en aquesta època quan planten tots els vegetals alhora. Els excedents dels vegetals i la carn dels pollastres els venen, no per treure’n un gran benefici sinó almenys per cobrir despeses.

 

Els pollastres aquí campen al seu aire
Foto de P. Tarrés
Aquí fem feines molt variades. De bon matí ens ocupem de comprovar que les gallines i els pollastres disposen d’aigua i menjar i els deixem anar a l’aire lliure perquè es passegin per la finca fins a la nit, moment en que els portem cap a dormir. La feina a l’hort ens ocupa la major part del temps: regar, sembrar, replantar, treure males herbes i femar son algunes de les principals tasques. L’altre gran sector de treball, per dir-ho d’alguna manera, és la tala i emmagatzematge de la llenya que encara queda per vendre. Aquí la temporada de tala es realitza durant l’hivern degut a que les condicions son més favorables per treballar. També anem realitzant petits i grans projectes que la família tenen en ment: la reconstrucció d’un petit magatzem per les eines, la construcció d’una habitació al soterrani per guardar i mantenir tots els vegetals recol·lectats durant la temporada, la matança i neteja dels pollastres, la neteja d’algunes parts del bosc que no s’havien realitzat durant l’hivern i també altres tipus de feines de manteniment i neteja dels edificis i terrenys. Hi ha molta feina a fer però mica en mica anem fent i sobretot aprenem coses noves que no dubto a posar en pràctica algun dia o altre.

 

El riu que passa per Pont-Rouge
Foto de P. Tarrés
Ja se que sona molt cansat tot això però no es pas tot el dia així, també tenim els nostres moments de calma i tranquil·litat. Durant les estones lliures fem força vida amb la família amb els quals intercanviem les tradicions de les nostres cultures. Agafem el parell de bicis que tenen per aquí i anem fent quilometres per tota aquesta zona i quan podem fem alguna escapada a la ciutat del Quebec on hi ha molt per visitar. Al costat de Pont-Rouge hi ha un petit afluent del riu Sant Llorenç que té molt bones zones de bany, però s’ha de vigilar amb els corrents que solen ser força forts.

 




Continuem envoltats de naturalesa i aprofitem al màxim per gaudir-ne dia a dia.
 

Prou d’escriure tant, mireu-ho vosaltres mateixos tot això...
 

El petit jardí botànic
Foto de P. Tarrés

 

El principal i més gran dels tres horts
Foto de P. Tarrés

 



 

El nostre vehicle de treball (per carregar la llenya i moure's es el millor)
Foto de P. Tarrés

 

Estem al moment en que ja es comencen a recol·lectar els primers vegetals
Foto de P. Tarrés

 

El segon hort: mongetes, pastanagues i raves
Foto de P. Tarrés

 

El tercer dels horts: mongetes i patates
Foto de P. Tarrés


Va ser un dia molt llarg netejant tots els pollastres
Foto de P. Tarrés

No patiu, van tenir una molt bona vida
Foto de P. Tarrés
Relaxar-se davant del foc aquí es molt comú (costa de creure en ple mes de juliol, però algunes nits refresca tant que hem d'encendre l'estufa del bungalow)
Foto de P. Tarrés




 
Ben aviat, abans d'acabar la nostra estada a Neuville, podreu veure la nostra visita a una petita fàbrica de xarop d'auró (sirop d'érable/Maple syrup), el producte dolç per excel·lència produït única i exclusivament a Canadà.
 
 
 
 
 
 
 
 

viernes, 14 de julio de 2017

El Parc Nacional de Mont-Orford


Els últims dies de la nostra estada a la zona dels Cantons de l’Est vam poder gaudir de l’experiència de passar un parell de nits al Parc Nacional del Mont-Orford, situat  a uns vint minuts del poble de Saint-Denis-de-Brompton. Aquest es un dels 24 parcs nacionals que existeixen a la província del Quebec sota la direcció de la Société des établissements de plein air du Québec (Sépaq), i esperem que aquest no sigui l’únic que visitem, perquè durant el nostre recorregut en trobarem més.
 
La nostra parcel·la just enmig del bosc
Foto de P. Tarrés
El parc disposa de diverses zones d’acampada, nosaltres vam triar la que hi ha al costat del Llac Stukely, bàsicament per la proximitat de diverses rutes per realitzar a peu dins del parc. Al arribar ens vam dirigir cap a la parcel·la que se’ns havia assignat, un tros de terra prou gran per encabir-hi dues o tres tendes i un vehicle, amb una taula de pícnic i un foc a terra. Aquesta es el tipus de parcel·la estàndard i més econòmica, a mesura que s’hi afegeixen serveis (electricitat, aigua potable...) augmenta el preu. Però com que nosaltres anàvem amb una tenda de campanya, dues maletes i una nevera portàtil amb aquest espai ja en teníem prou. Hi ha dos altres tipus d’allotjament, les tendes Uttopia i els bungalows, però aquests ja piquen una mica més la butxaca. Totes les parcel·les estan rodejades d’arbres, no s’ha alterat gaire l’aspecte natural de la zona, excepte per la construcció de camins i caminets per desplaçar-se a peu i amb cotxe per l’interior del parc.
 

La part de les normes establertes pel Sépaq dona molt de què parlar, però us en faré un breu resum. Principalment el que es pretén es mantenir la flora i la fauna intocables, permetent a la gent conviure-hi uns dies amb el màxim respecte possible. És per això que no està permès maltractar qualsevol arbre o arbust (varis cartells avisen que esta prohibit caminar pel mig del bosc, que per fer-ho cal seguir els camins habilitats i establerts de les rutes). Tampoc es pot maltractar o alimentar cap dels animals que habiten en la zona, en aquest aspecte vam incomplir indirectament la normativa. Ens van advertir fent el check-in que durant la nit tinguéssim cura de tancar el menjar dins el cotxe per evitar la curiositat dels ossos rentadors (raton laveur), però com no teníem cotxe vam decidir deixar el menjar a fora de la tenda (també per falta d’espai) amb la nevera i una maleta. Quan a mitja nit el crit de la naturalesa em va fer sortir de la tenda per visitar els lavabos vaig trobar el primer curiós al costat de la nevera. Vam comprovar que la nevera no havia estat oberta i vam entrar la maleta a la tenda per precaució, però ja era massa tard. Ens vam adonar que ja ens havia fotut 5 croissants de dins d’una caixa precintada i també s’havia acabat les patates de bossa. Total que quan pensàvem que feia la seva primera visita, realment ja portava força estona sopant a la nostra salut i a més ho havia dit als seus col·legues que van tornar més tard a veure si arreplegaven alguna cosa més. Vam subestimar aquests animals des d’un bon principi i en realitat són mes intel·ligents del que ens pensem. 
El famós os rentador que es troba molt sovint pels boscos del Quebecç
Imatge extreta d'internet


La gent compleix tota la normativa al peu de la lletra, no deixen brossa pel terra, respecten la natura i respecten les hores de descans dels altres campistes (cosa que en molts càmpings això no es possible). A casa nostra estem acostumats a un altre tipus de càmpings més convencionals i funcionals (aquí també n’hem trobat).
 
Què fer en el parc
Les activitats a realitzar en aquest parc són molt variades, per a tots els gustos i públics. Per tots aquells que busquen unes vacances relaxades hi ha una àrea de bany habilitada al costat del llac Stukely amb amplis espais verds per fer-hi pícnic. Des d’aquest espai pots llogar piragües, pedals i canoes per recórrer el llac o també pots portar les embarcacions que tens a casa per utilitzar-les aquí. Durant la setmana, des del centre de serveis d’aquest camping, es duen a terme diverses activitats per a tota la família, algunes encarades als més petits i altres als més grans: xerrades sobre flora i fauna, explicacions d’històries al voltant d’una foguera, tallers d’artesania, entre d’altres. Per a tots aquells amants de l’excursionisme i el ciclisme s’ofereixen una sèrie de rutes que permeten visitar tots els racons del parc. Algunes de les rutes es poden fer durant tot l’any, però algunes queden limitades a l’hivern degut a les fortes nevades.
Zona d'activitats i serveis del llac Stukely
Foto de P. Tarrés
 
Étang-Fer-de-Lance
Foto de P. Tarrés
El primer dia vam decidir fer una ruta petita i senzilla, una passejada fins a l’Étang-Fer-de-Lance. Es tracta d’una ruta circular de 3,5 km amb una durada de menys d’una hora que et condueix fins a uns aiguamolls. L’endemà ens vam aixecar amb ganes de fer una ruta més llarga que ens portes per enmig d’aquests boscos i muntanyes de la zona. Vam triar la ruta que et porta fins al Pic de l’Ours (740m). La ruta anava enfilant la muntanya entremig dels arbres a través d’un camí petit i irregular però molt ben senyalitzat, era impossible perdre’s. Pel camí ens vam aturar a dos miradors que cada vegada et donaven una major perspectiva dels voltants. Després de 3 hores vam arribar al Pic de l’Ours des d’on se’ns presentava una vista panoràmica de 360º de tota la zona: el llac Stukely, l’Étang-Fer-de-Lance, el Mont-Orford (el pic més alt de la zona amb 830m), el Mont-Chauve (600m) i el llac Fraser. El descens va ser molt més ràpid, però més cansat perquè les nostres cames ja no responien igual que a l’inici de la caminada. L’últim dia al càmping vam decidir agafar la tovallola i passar el dia banyant-nos i descansant al llac.
Vista panoràmica des del Pic de l'Ours
Foto de P. Tarrés

 
Esperem que durant la nostra estada per Quebec podem tornar a visitar un altre d’aquests parcs nacionals.
 
No us atabalo més amb paraules, posem-hi algunes fotos...
 
 
La petita platja que hi ha al llac Stukely
Foto de P. Tarrés


El camí cap al Pic de l'Ours
Foto de P. Tarrés 

Vista del Mont-Orford des del cim del Pic de l'Ours
Foto de P. Tarrés

El descens del Pic de l'Ours va ser més ràpid però més cansat
Foto de A. Casademont

Una altra de les postes de sol rogenques que ens trobem per aquí
Foto de P. Tarrés
El millor de la nit era el foc a terra i els famosos marshmallows
Foto de P. Tarrés
 
La nostra estada  a Saint-Denis-de-Brompton s'ha acabat, la pròxima entrada ja la faré des de la nostra nova ubicació: el petit poble de Neuville, situat a 20 minuts al sud de la ciutat del Quebec.