domingo, 27 de agosto de 2017

La ciutat de Quebec

Després de gairebé dos mesos instal·lats en les immediacions de Quebec (Neuville i l’Île d’Orléans) hem pogut conèixer tots els racons de la ciutat. Per això he decidit fer una entrada amb un aire una mica més turístic perquè crec que es una ciutat que s’ho mereix i val molt la pena deixar-s’hi caure si algun dia visiteu la província de Quebec.
 
Comencem per la part antiga
 
El majestuós Château de Frontenac
Foto de P. Tarrés
La primera visita que vam fer a la ciutat va ser a inicis de juliol, moment en que s’estava celebrant el Festival d’été de Québec i els carrers anaven plens de gom a gom un dimarts a la tarda. Cada any es realitza aquest festival de música internacional on hi actuen un centenar de grups vinguts de diferents països i on hi assisteixen milers de persones de la província, altres parts de Canadà. Aprofitant doncs aquest festival vam començar a conèixer la zona de l’Old Québec, la més emblemàtica de la ciutat. La Place d’Youville és un molt bon inici de trajecte. S’hi troba una gran portalada sota l’antiga muralla que envolta la part antiga que dona accés al conegut carrer de Saint-Jean, ple botigues i restaurants. Enfilant cap amunt pots arribar fins al famós Château de Frontenac, un hotel de luxe de finals del segle XIX dins un magnífic edifici que es pot veure des de tots els racons de la ciutat. Al costat es troba la Terrasse Dufferin, un mirador que ofereix una esplèndida vista del riu Saint Laurent, el port i més enllà el pont que condueix a l’Île d’Orléans. Baixant cap al riu ens dirigim cap al Petit Champlain, l’antic barri on vivien els treballadors del port. Durant el primer quart del segle XX la feina al port va començar a disminuir i els treballadors i les seves famílies van abandonar els domicilis. Perquè no caigués en desús l’ajuntament de la ciutat va decidir remodelar-lo i convertir-lo en una zona de botigues i restaurants. Sembla que estiguis passejant pel barri d’una ciutat de la França del segle XIX i no per una ciutat nord-americana.

Barri del Petit Champlain
Foto de P. Tarrés
Caminant pel port vas deixant enrere la part antiga de la ciutat i comences a veure la zona més moderna i industrial al costat del riu fins arribar al port esportiu, indret on es celebren diverses fires d’artesans durant l’estiu. En direcció cap al centre de la ciutat trobem un altre dels edificis que més ens va sorprendre de la ciutat: l’estació de tren (mireu-la vosaltres mateixos a la foto, millor que no us en foti un rotllo). A no gaires minuts d’allà es troba el carrer de Saint-Joseph, un carrer replet de botigues, bars i restaurants però que no té el mateix protagonisme que el carrer Saint-Jean a la part antiga de la ciutat.
L'estació de tren
Foto de P. Tarrés
 
Les zones verdes de la ciutat
 
Les Plaines d'Abraham
Foto de P. Tarrés
Si esteu cansats de tants edificis i asfalt anem a conèixer les zones verdes de la ciutat, que no son poques ni petites. Comencem pel Parc du Bois-de-Coulonge, una àrea boscosa, tal com indica el seu  nom, amb grans zones enjardinades. Ideal per passejar un dia calorós (per calor aquí les màximes a l’estiu son com a molt de 27ºC i es estrany que arribin a tant). Un cop acabat el recorregut d’aquest parc et trobes amb Les Plaines d’Abraham, un immens parc antigament utilitzat per a la defensa de la ciutat tal com evidencia una de les quatre torres construïdes amb aquest propòsit (Martello Tower) i on s’hi van lliurar algunes batalles entre francesos, anglesos i indis. Però avui dia té una funcionalitat molt diferent, s’hi troben diferents espais esportius públics (camp de futbol, de rugbi, de beisbol i carrils per als patinadors), àrees de pícnic i una magnifica gespa per fer una bona migdiada a l’ombra d’algun arbre. Els caps de setmana s’omple de gent que, aprofitant el bon temps de l’estiu, hi passen tot el dia amb la família o els amics. Al final del parc s’hi erigeix la immensa ciutadella que els anglesos van construir un cop van fer fora els francesos i es van fer amos i senyors de la ciutat i de la zona. Actualment encara està en funcionament i s’hi troba una guarnició de l’exèrcit canadenc, però també està oberta al públic.  
 
L’època sense neu
 
Els focs artificials que es realitzen
setmanalment durant el mes d'agost
Foto de P. Tarrés
Durant els mesos que dura l’estiu aquí, es duen a terme diferents festivals, concerts, espectacles i esdeveniments per tota la ciutat. Des de festivals musicals com el que ens vam trobar al arribar, fins a festivals d’època com el de la Nouvelle-France, fires d’artesans al costat del port, espectacles de circ al carrer i focs artificials ambientats amb diferents estils musicals. Com es nota que aquesta gent aprofita cada dia de l’estiu, perquè a la que arriba el fred a partir del setembre i la neu a finals d’any, no sortiran de casa fins el juny de l’any següent.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bé, us ho imagineu una mica no? Vinga va, millor feu una ullada a les fotos...
 
La Place d'Youville, la muralla i la portalada d'entrada a la part antiga
Foto de P. Tarrés
 
El carrer Saint Jean
Foto de P. Tarrés
 
La rue du Trésor, plena d'obres i artistes locals
Foto de P. Tarrés
 
Panoràmica del riu, el Castell i el final del parc dels Plaines d'Abraham
Foto de P. Tarrés
 
El barri del Petit Champlain
Foto de P. Tarrés
 
Pintura a la façana d'un edifici del Petit Champlain
Foto de P. Tarrés


Pintura a la façana mostrant la part interior d'una casa de l'època al barri del Petit Champlain
Foto de P. Tarrés

 
Parc du Bois-de-Coulonge
Foto de P. Tarrés
 
Plaines d'Abraham, al fons l'edifici del Museu de Belles Arts de Quebec
Foto de P. Tarrés

Una de les quatre torres per defensar la ciutat i controlar el riu (Martello Tower)
Foto de P. Tarrés


 
La ciutadella, perfectament integrada en el paisatge
Foto de P. Tarrés
 
Pots fer un passeig per sobre la muralla que envolta la part antiga
Foto de P. Tarrés


La Terrasse Dufferin
Foto de P. Tarrés


Vista de la Terrasse Dufferin i el Château Frontenac
Foto de P. Tarrés
 
 
Anem a veure aquesta època més festiva de la ciutat...
 
 
 
Festival d'été de Québec
Foto de P. Tarrés

 
A la part antiga pots trobar diverses actuacions d'artistes de carrer
Foto de P. Tarrés




Enmig de la ciutat pots trobar-te aquest parc d'horts urbans de disseny amenitzat amb actuacions de diverses arts
Foto de P. Tarrés
Festes de la Nouvelle-France, la ciutat es vesteix de l'època dels seus fundadors i es duen a terme diversos esdeveniments
Foto de P. Tarrés

La part més "mediterrània" (per dir-ho d'alguna manera) que et trobes per la ciutat. Un "xiringuito" a l'aire lliure amb piscines per remullar-te els peus mentres fas la cervesa.
Foto de P. Tarrés



 

miércoles, 9 de agosto de 2017

Sirop d'Érable



El xarop d'auró (Sirop d'Érable o Maple Syrup)
Foto d'A. Casademont
Canadà és un país que disposa de milers d’hectàrees de boscos i moltes espècies d’arbres. Alguns són utilitzats per a la construcció i altres com a font d’energia per escalfar les llars. Existeix una varietat d’arbre molt característica d’aquest país anomenat auró. No només es coneix perquè la seva fulla forma part de la bandera canadenca sinó sobretot pel xarop dolç que se n’obté. Al mateix carrer on estem vivint actualment, a la població de Neuville, s’hi troba una petita empresa familiar de producció de xarop d’auró que vam poder visitar i on ens van explicar tot el procés de fabricació d’aquest producte tant apreciat per tots els canadencs i canadenques i segur que per tots aquells que l’han provat.

 

Els tubs per on es condueix la saba extreta de l'arbre
Foto de P. Tarrés
El procés de fabricació del xarop d’auró és molt curt, la temporada comença a mitjans de març i s’acaba a finals d’abril degut a que és la millor època per recollir la saba d’auró. La saba extreta, similar a aigua dolça, conté un 3% de sucre. Tot el procés comença fent un petit forat a l’escorça de l’arbre i introduint-hi una pipeta connectada a una manega per extreure la saba que hi ha a l’interior de l’auró. En aquest petita fàbrica exploten un total de 540 arbres, tots connectats entre ells per una xarxa de tubs que son conduits, mitjançant el desnivell del terreny, perquè la saba vagi a parar en un gran dipòsit. La temperatura ideal per l’extracció hauria de ser de -5ºC durant la nit i entre 5 ºC i 10ºC durant el dia, assolellat i sense vent.

 

L'evaporador d'on es dur a terme tot el procés de fabricació
Foto de P. Tarrés
El següent pas és portar tota aquest saba utilitzant una bomba fins a l’edifici on tenen l’evaporador. Aquesta màquina funciona amb llenya i té una gran campana per aspirar tot el vapor que es desprèn del procés d’ebullició. A mesura que la saba es va evaporant es crea una major concentració de sucre en el líquid que es va precipitant en diferents tancs. Van regulant la temperatura de l’evaporador en funció de la pressió atmosfèrica. Aquesta part del procés té una durada d’unes 4 o 5 hores i sempre s’ha de supervisar per tal que tot funcioni correctament. També s’ajuden d’una màquina d’osmosis per aconseguir separar més ràpidament el sucre de l’aigua i disminuir el consum de llenya. El xarop obtingut en els processos anteriors conté impureses naturals no nocives generades a l’interior de l’arbre. El xarop, abans de ser enllaunat, es passa per un filtre per tal de separar les impureses. Així doncs, el pas final és posar-lo en llaunes o ampolles per a la seva posterior venda.

 

Un cop acabat aquest mes i mig que dura la temporada d’extracció i producció, posen alcohol en els tubs que passen pels diversos arbres per evitar que hi surtin fongs. En el cas d’aquesta empresa, la producció de xarop d’auró no es podria denominar d’orgànica perquè utilitzen alcohol per a la conservació del material. Cada any abans de començar la nova temporada de recollida de la saba es canvien les pipetes que s’introdueixen en els arbres i cada 10 anys s’ha de canviar tota la xarxa de tubs.

 

Com a dades curioses ens van explicar que per tal de fabricar un litre de xarop es necessiten entre 30 i 40 litres de saba, i aquí generalment es ven el producte final en llaunes de mig litre. D’aquest 3% de sucre que conté la saba un cop extreta de l’arbre, al final del procés el xarop passa a tenir-ne un 66%.

 

El principal producte que es fabrica durant la temporada és el xarop d’auró, que sol ser el més utilitzat, però també es fabriquen caramels, mantega, sucre, gelats, entre d’altres, tots amb aquest gust dolç tant significatiu d’aquest producte. Es poden preparar centenars de plats amb el xarop, només heu de fer que connectar-vos a internet i ho veureu vosaltres mateixos.


Alguns dels productes que s'obtenen del xarop d'auró
Foto extreta d'internet
 
 

Aquí s’acaba la nostra estada a Neuville, el pròxim destí es l’Île d’Orléans, una illa situada al mig del riu Sant Llorenç al nord de la ciutat del Quebec.