Sirop d'Érable



El xarop d'auró (Sirop d'Érable o Maple Syrup)
Foto d'A. Casademont

Canadà és un país que disposa de milers d’hectàrees de boscos i moltes espècies d’arbres. Alguns són utilitzats per a la construcció i altres com a font d’energia per escalfar les llars. Existeix una varietat d’arbre molt característica d’aquest país anomenat auró. No només es coneix perquè la seva fulla forma part de la bandera canadenca sinó sobretot pel xarop dolç que se n’obté. Al mateix carrer on estem vivint actualment, a la població de Neuville, s’hi troba una petita empresa familiar de producció de xarop d’auró que vam poder visitar i on ens van explicar tot el procés de fabricació d’aquest producte tant apreciat per tots els canadencs i canadenques i segur que per tots aquells que l’han provat.

 

Els tubs per on es condueix la saba extreta de l'arbre
Foto de P. Tarrés

El procés de fabricació del xarop d’auró és molt curt, la temporada comença a mitjans de març i s’acaba a finals d’abril degut a que és la millor època per recollir la saba d’auró. La saba extreta, similar a aigua dolça, conté un 3% de sucre. Tot el procés comença fent un petit forat a l’escorça de l’arbre i introduint-hi una pipeta connectada a una manega per extreure la saba que hi ha a l’interior de l’auró. En aquest petita fàbrica exploten un total de 540 arbres, tots connectats entre ells per una xarxa de tubs que son conduits, mitjançant el desnivell del terreny, perquè la saba vagi a parar en un gran dipòsit. La temperatura ideal per l’extracció hauria de ser de -5ºC durant la nit i entre 5 ºC i 10ºC durant el dia, assolellat i sense vent.

 

L'evaporador d'on es dur a terme tot el procés de fabricació
Foto de P. Tarrés

El següent pas és portar tota aquest saba utilitzant una bomba fins a l’edifici on tenen l’evaporador. Aquesta màquina funciona amb llenya i té una gran campana per aspirar tot el vapor que es desprèn del procés d’ebullició. A mesura que la saba es va evaporant es crea una major concentració de sucre en el líquid que es va precipitant en diferents tancs. Van regulant la temperatura de l’evaporador en funció de la pressió atmosfèrica. Aquesta part del procés té una durada d’unes 4 o 5 hores i sempre s’ha de supervisar per tal que tot funcioni correctament. També s’ajuden d’una màquina d’osmosis per aconseguir separar més ràpidament el sucre de l’aigua i disminuir el consum de llenya. El xarop obtingut en els processos anteriors conté impureses naturals no nocives generades a l’interior de l’arbre. El xarop, abans de ser enllaunat, es passa per un filtre per tal de separar les impureses. Així doncs, el pas final és posar-lo en llaunes o ampolles per a la seva posterior venda.

 

Un cop acabat aquest mes i mig que dura la temporada d’extracció i producció, posen alcohol en els tubs que passen pels diversos arbres per evitar que hi surtin fongs. En el cas d’aquesta empresa, la producció de xarop d’auró no es podria denominar d’orgànica perquè utilitzen alcohol per a la conservació del material. Cada any abans de començar la nova temporada de recollida de la saba es canvien les pipetes que s’introdueixen en els arbres i cada 10 anys s’ha de canviar tota la xarxa de tubs.

 

Com a dades curioses ens van explicar que per tal de fabricar un litre de xarop es necessiten entre 30 i 40 litres de saba, i aquí generalment es ven el producte final en llaunes de mig litre. D’aquest 3% de sucre que conté la saba un cop extreta de l’arbre, al final del procés el xarop passa a tenir-ne un 66%.

 

El principal producte que es fabrica durant la temporada és el xarop d’auró, que sol ser el més utilitzat, però també es fabriquen caramels, mantega, sucre, gelats, entre d’altres, tots amb aquest gust dolç tant significatiu d’aquest producte. Es poden preparar centenars de plats amb el xarop, només heu de fer que connectar-vos a internet i ho veureu vosaltres mateixos.



Alguns dels productes que s'obtenen del xarop d'auró
Foto extreta d'internet

 

 

Aquí s’acaba la nostra estada a Neuville, el pròxim destí es l’Île d’Orléans, una illa situada al mig del riu Sant Llorenç al nord de la ciutat del Quebec.