Durant el mes
d’agost la nostra nova casa i treball va ser una petita fàbrica de melmelades
situada a la coneguda Île d’Orléans. Una breu explicació d’aquest indret no
anirà malament per a ningú, al contrari potser us agafen ganes de visitar-lo
algun dia.
 |
| Els nabius de l'illa els trobes a tots els mercats de la regió. Foto de P. Tarrés |
La pregunta
és: de què viuen tota aquesta gent? Doncs principalment de l’agricultura i el
turisme. Els conreus típics pels que es coneix l’illa son les maduixes, les
mores, els nabius i els gerds, però també cultiven altres verdures. Aquests
conreus més dolços son repartits arreu de la província del Quebec. Tot el
centre de l’illa està compost de camps única i exclusivament dedicats al conreu
de temporada (primavera i estiu, durant l’hivern la neu ho cobreix tot). Per
treballar tots aquests conreus arriba molta mà d’obra provinent de l’Amèrica
Central i de l’Amèrica del Sud. Les jornades laborals s’allarguen fins a 10 o
més hores al dia, amb unes condicions molt dures. Però la part bona d’aquests
assalariats és que durant l’hivern tornen als seus respectius països amb la
família i viuen de la renda d’atur que els proporciona Canadà com a residents
temporals. Alguns d’ells porten més de 20 anys fent aquesta feina. Per altra
banda, l’activitat en el sector turístic
arrenca amb l’arribada dels primers turistes pels vols del mes de maig. Els
petits negocis artesanals que s’hi troben son molt variats: sidreries, fleques,
botigues d’art, formatgeries i la confitureria on vam estar nosaltres. Amb un
dia tens temps de recórrer tota l’illa amb cotxe per visitar-la.
 |
| La nostra caseta de jardi Foto de P. Tarrés |
La nostra nova
“casa” va ser tota una sorpresa. L’indret era idíl·lic, un antic graner
totalment reformat que albergava la botiga de melmelades i un bar a la part
inferior i a la part superior un apartament immens que llogaven durant la
temporada d’estiu. A l’altre banda d’aquest edifici hi havia una antiga casa de
pagès reformada on hi vivien els amos del negoci. El tercer edifici de la finca
era la nostra caseta que vam compartir amb quatre inquilines: gallines ponedores. L'avantatge eren els ous frescos cada matí. Quan l’apartament de sobre el graner quedava lliure fèiem
el trasllat cap allà i la veritat es que s’hi estava de conya, ni punt de
comparació amb la caseta (però van ser poques nits, durant l’estiu sempre està
ocupat per altres hostes).
 |
| L'antic graner que alberga la fabrica i botiga de melmelades Foto de P. Tarrés |
Un cop
instal·lats vam començar a veure que la nostra feina allà no tindria gaire res
a veure amb la preparació de melmelades. També era d’entendre perquè ja tenien
el seu propi equip totalment assegurat i nosaltres estem aquí com a turistes i
no podem treballar de forma il·legal. La nostra principal tasca durant aquest
passat mes d’agost va ser la de cuidar-nos del manteniment exterior de la
finca: jardineria, petits treballs de construcció i reparació de l’edifici
(aquí els edificis estant construïts tots amb fusta i amb el pas dels anys
aquest material s’acaba podrint i s’han de d’anar reparant aquests
desperfectes) i neteja de la botiga i l’apartament.
 |
| La petita "platja" on vam poder disfrutar d'un bon bany Foto de P. Tarrés |
I que fèiem
durant les nostres estones lliures, doncs la veritat el lloc era molt bonic i
tot el que vulgueu, però en realitat poca cosa hi havia a fer. El principal
problema era que la illa estava minada de propietats privades, pocs eren els
llocs públics on podies caminar sense trobar-te un cartell de “prohibit el pas”
o “propietat privada”. Era quasi impossible accedir a la riba del riu, perquè també
estava plena de propietats privades. Només hi havia una petita “platja” a la
població de Saint-Jean d’ús públic. L’altre problema era el transport, per
arribar a la ciutat de Quebec hi havia un servei de bus de dilluns a divendres,
els caps de setmana no podies sortir de l’illa si no tenies transport propi o
fent autoestop. Per sort durant la segona setmana d’agost vam tenir visita de
la família i això ens va permetre poder visitar l’illa en la seva totalitat i
altres indrets propers.
Unes quantes fotos sempre ajuden...
 |
| L'antiga casa reformada de la propietat Foto de P. Tarrés |
 |
| Un dels projectes que vam dur a terme va ser construir una valla de fusta al costat de la caseta per tenir més privacitat (tenien pocs veïns, 2 en total, però pel que es veu no es queien gaire bé). Foto d'A. Casademont |
 |
| Les nostres companyes de "pis": 4 gallines ponedores Foto d'A. Casademont |
 |
| La Chute Montmorency, cascada situada just davant del pont que creua cap a l'illa Foto de P. Tarrés |
 |
| Parc Nacional Jacques Cartier Foto d'A. Casademont |
 |
| El riu és el principal protagonista del Parc Nacional Jacques Cartier Foto d'A. Casademont |
 |
| Si, també vam fer la típica activitat d'anar a veure balenes a la población de Tadoussac i val molt la pena Foto de P. Tarrés |
