Caminant entre aurons: L'agost dins una illa

Durant el mes d’agost la nostra nova casa i treball va ser una petita fàbrica de melmelades situada a la coneguda Île d’Orléans. Una breu explicació d’aquest indret no anirà malament per a ningú, al contrari potser us agafen ganes de visitar-lo algun dia.

L’Île d’Orléans és una gran illa situada al riu Sant Llorenç, al nord de la ciutat de Quebec. Durant l’època de la colonització va convertir-se en el primer assentament dels francesos al arribar a la regió, abans que fundessin la ciutat del Quebec a pocs quilometres riu avall. La situació de l’illa els permetia controlar les ribes i el riu, era una primera protecció abans d’arribar a la ciutat. Actualment l’interès per aquesta illa és totalment diferent, s’ha convertit en un referent turístic. La població es composa de 7500 habitants permanents que es dupliquen durant la primavera i l’estiu degut a les segones residències que hi ha, i també cal sumar-hi els milers de turistes que hi van a passar el dia o hi fan nit.

Els nabius de l'illa els trobes a tots els mercats
de la regió.
Foto de P. Tarrés

La pregunta és: de què viuen tota aquesta gent? Doncs principalment de l’agricultura i el turisme. Els conreus típics pels que es coneix l’illa son les maduixes, les mores, els nabius i els gerds, però també cultiven altres verdures. Aquests conreus més dolços son repartits arreu de la província del Quebec. Tot el centre de l’illa està compost de camps única i exclusivament dedicats al conreu de temporada (primavera i estiu, durant l’hivern la neu ho cobreix tot). Per treballar tots aquests conreus arriba molta mà d’obra provinent de l’Amèrica Central i de l’Amèrica del Sud. Les jornades laborals s’allarguen fins a 10 o més hores al dia, amb unes condicions molt dures. Però la part bona d’aquests assalariats és que durant l’hivern tornen als seus respectius països amb la família i viuen de la renda d’atur que els proporciona Canadà com a residents temporals. Alguns d’ells porten més de 20 anys fent aquesta feina. Per altra banda, l’activitat en el sector turístic arrenca amb l’arribada dels primers turistes pels vols del mes de maig. Els petits negocis artesanals que s’hi troben son molt variats: sidreries, fleques, botigues d’art, formatgeries i la confitureria on vam estar nosaltres. Amb un dia tens temps de recórrer tota l’illa amb cotxe per visitar-la.

I què fèiem nosaltres per l’illa?

La nostra caseta de jardi
Foto de P. Tarrés

La nostra nova “casa” va ser tota una sorpresa. L’indret era idíl·lic, un antic graner totalment reformat que albergava la botiga de melmelades i un bar a la part inferior i a la part superior un apartament immens que llogaven durant la temporada d’estiu. A l’altre banda d’aquest edifici hi havia una antiga casa de pagès reformada on hi vivien els amos del negoci. El tercer edifici de la finca era la nostra caseta que vam compartir amb quatre inquilines: gallines ponedores. L'avantatge eren els ous frescos cada matí. Quan l’apartament de sobre el graner quedava lliure fèiem el trasllat cap allà i la veritat es que s’hi estava de conya, ni punt de comparació amb la caseta (però van ser poques nits, durant l’estiu sempre està ocupat per altres hostes).

L'antic graner que alberga la fabrica i botiga de melmelades
Foto de P. Tarrés

Un cop instal·lats vam començar a veure que la nostra feina allà no tindria gaire res a veure amb la preparació de melmelades. També era d’entendre perquè ja tenien el seu propi equip totalment assegurat i nosaltres estem aquí com a turistes i no podem treballar de forma il·legal. La nostra principal tasca durant aquest passat mes d’agost va ser la de cuidar-nos del manteniment exterior de la finca: jardineria, petits treballs de construcció i reparació de l’edifici (aquí els edificis estant construïts tots amb fusta i amb el pas dels anys aquest material s’acaba podrint i s’han de d’anar reparant aquests desperfectes) i neteja de la botiga i l’apartament.

La petita "platja" on vam poder disfrutar d'un bon bany
Foto de P. Tarrés

I que fèiem durant les nostres estones lliures, doncs la veritat el lloc era molt bonic i tot el que vulgueu, però en realitat poca cosa hi havia a fer. El principal problema era que la illa estava minada de propietats privades, pocs eren els llocs públics on podies caminar sense trobar-te un cartell de “prohibit el pas” o “propietat privada”. Era quasi impossible accedir a la riba del riu, perquè també estava plena de propietats privades. Només hi havia una petita “platja” a la població de Saint-Jean d’ús públic. L’altre problema era el transport, per arribar a la ciutat de Quebec hi havia un servei de bus de dilluns a divendres, els caps de setmana no podies sortir de l’illa si no tenies transport propi o fent autoestop. Per sort durant la segona setmana d’agost vam tenir visita de la família i això ens va permetre poder visitar l’illa en la seva totalitat i altres indrets propers.

Unes quantes fotos sempre ajuden...

L'antiga casa reformada de la propietat
Foto de P. Tarrés

Un dels projectes que vam dur a terme va ser construir una valla de fusta al
costat de la caseta per tenir més privacitat (tenien pocs veïns, 2 en total, però pel que es veu no es queien gaire bé).
Foto d'A. Casademont