Benvinguts als Cantons de l'Est

La casa vermella
Foto de P. Tarrés

Deixem enrere Mont-real per dirigir-nos cap a la zona dels Cantons de l’Est. Durant tot el trajecte ens envolten immensos prats verds i algunes cases i granges aïllades. Després d’una hora i mitja de viatge arribem al nostre destí un petit poble anomenat Saint-Denis-de-Brompton, amb una població d’uns 3.400 habitants. El que seria el centre del poble esta format per llargs carrers amb cases a banda i banda, pocs negocis i envoltat per bosc i camps. Nosaltres ens dirigim cap als afores del centre, on ens espera la família amb la qual viurem un mes i mig. Sorpresos per la calma i l’ambient natural que es respira en aquesta zona entrem per una carretera secundaria que rodeja un preciós llac fins a arribar a una immensa casa vermella enmig del bosc. Aquí comença la nostra primera experiència: intercanvi de feina per menjar/allotjament = convivència i coneixement de la cultura quebequesa + intercanvi d’experiències i aprenentatge.

 

Treballar una mica a canvi de menjar i aixopluc!!

El nostre dia a dia en aquest nou indret transcorre d’una manera molt ràpida, no ens adonem que passen els dies. Però no es que ens dediquem a viure de l’aire i a contemplar sinó que per dormir en un bon llit i poder gaudir de tres àpats al dia estem realitzant tot tipus de tasques de manteniment dins i fora de la llar, d’això es del que es tracta aquests tipus d’intercanvis. Es pot dir que fem tot tipus de feines de manteniment (tampoc molt complexes): producció hortícola per a particulars, jardineria, pintura, aplicació de tractaments en la fusta, reparació de mobiliari i cuidar i entretenir la mainada de la casa, i més ara que ja estan en plenes vacances d’estiu.

Exportar la cuina catalana amb els ingredients que tenim per aquí també està en les nostres tasques diàries, tot i que aquí mengen molt sa i comencem a trobar a faltar alguns plats que menjàvem a casa, però tot es pot aguantar. Amb motiu de la celebració de l’aniversari d’un dels petits vam elaborar un reguitzell de plats de la nostra cuina que van deixar bocabadats tota aquesta gent (tot i que mengen molt poc per aquí). El menú estava compost per truites de patata i ceba, coques de recapta, una paella, com a petició popular, i per postres crema catalana. Algun dia pretenem fer pa amb tomàquet però no son gaire amants dels embotits a més que al supermercat no trobes ni la meitat del ventall d’embotits de les nostres terres, alguns que s’hi assemblin si, però no es el mateix i això tot català ho sap.

Això si que son un bon parell de coques de recapta
Foto d'A. Casademont

Un mateix se sent realitzat fent tasques tant senzilles com arreglar una porta, preparar un àpat o fer una cistella de basquet pels petits i més s’hi t’ho agraeixen constantment.

 

Un entorn que no deixa a ningú indiferent

Es pot dir que la situació d’aquesta urbanització en la que ens trobem es molt privilegiada. Es tracta d’una zona aïllada però alhora propera al poble de Magog i la capital dels Cantons de l’Est, Sherbrooke, els quals tenen tots els serveis necessaris per als habitants tant sols a mitja hora en cotxe des d’on ens trobem. El principal problema es aquesta mitja hora, obligatòriament l’has de fer amb cotxe, no hi ha transport públic en les immediacions d’aquestes poblacions. La urbanització està construïda en un entorn boscós al costat del llac Montjoie. El principal inconvenient es que si no tens una propietat just al costat del llac no en pots gaudir. És per això que en aquesta zona els preus de les cases poden assolir unes xifres desorbitades, anant des dels 500.000 a 1.000.000 de dollars canadencs (CAD). Però ja se sap que tots aquests plaers costen molts calers. La majoria de veïns pot presumir de tenir un bon jardí i alguns també una bona horta, hi ha gran afició a la jardineria i hi dediquen moltes hores.

Les illes i les seves respectives casetes on pots passar la nit
Fotos de P. Tarrés

El gran protagonista de la zona és el llac Montjoie, ens han explicat que es ecològic perquè els arbres que l’envolten el protegeixen de la pol·lució mantenint l’aigua més neta i apte per al consum humà. S’emplena per conductes subterranis naturals (igual que l’estany de Banyoles). Està totalment prohibit tallar algun arbre, tant dels del costat del llac com dels terrenys més a l’interior (només aquells veïns que tenen una casa al costat del llac poden habilitar una zona de bany no més ample de 2,5 metres) i qui ho incompleixi s’arrisca a una multa de 1000 CAD (uns 730 euros). Ofereix un bon ventall d’activitats a realitzar-hi i que nosaltres no dubtem a fer-les en les nostres estones lliures. Hi ha dues petites illes al centre que antigament formaven part d’una carena muntanyosa que va quedar inundada amb la formació del llac. T’hi pots acostar amb una barca i fer-hi nit en unes casetes de fusta que hi ha a cadascúna (tot hi ser de propietat privada, estàn a disposició de veïns i amics). La pesca es una de les grans aficions en aquesta zona. Anualment es celebra un concurs de pesca entre tots els veïns del llac. Nosaltres també hem tingut la oportunitat de pescar bones peces. Sortosament també vam poder assistir a la repoblació anual del llac on s’hi van dipositar 500 truites arc iris (truite arc-en-ciel), una de les varietats que hi ha. Entre tots els veïns compren la mateixa quantitat cada any a una petita piscifactoria que hi ha a la zona i els dipositen al llac perquè creixin i es reprodueixin. La vela i el caiac son dues altres activitats molt practicades.

Panoràmica del llac Montjoie
Foto d'A. Casademont

 

Aquesta no es una zona que es pugui titllar de típicament turística, que un visita quan va de viatge a la província del Quebec. Però si nosaltres no estiguéssim realitzant un viatge d’aquest tipus no l'hauríem conegut mai ni hauríem pogut gaudir-ne com ho estem fent en aquests moments.

 



 

Algunes fotos més per qui s'hagi cansat de llegir...

Els horts en els quals hem estat treballant
Foto d'A. Casademont

 

El cicle de la vida (estaven collonuts!!!)
Fotos de P. Tarrés

 



Posta de sol des del llac Montjoie
Foto de P. Tarrés

 

Dia de Saint Jean, patró del Quebec (24 de juny: celebració molt similar a la de Catalunya, amb petards i grans fogueres)
Foto d'A. Casademont



 

 

Construcció d'un llenyer
Fotos d'A. Casademont

 



Construcció d'una cistella de bàsquet
Foto d'A. Casademont

 

Sempre hi ha lloc per un esmorzar com cal
Foto de P. Tarrés

Pròximament coneixerem el parc natural del Mont-Orford (un dels 24 parcs nacionals existents a la província del Quebec).

Primera parada: Mont-real

El viatge començava a la ciutat de Mont-real on passaríem els primers tres dies abans d’instal·lar-nos durant el mes de juny a la població de Saint-Denis-de-Brompton (situada a una hora i mitja a l’est de Mont-real).

Montreal és una ciutat on regna la calma i la tranquil·litat. Costa de creure que amb un total de 4 milions d’habitants a la seva àrea metropolitana el bullici de gent pel carrer no es noti i el tràfic sigui mínim, totalment diferent a la vida i l’ambient de Barcelona (per citar un exemple que ens es proper i ben conegut). El centre es caracteritza per la seva activitat econòmica i financera formada per una sèrie de grans gratacels envidriats i amb un cert aire antiquat. L’altre gran interès d’aquest centre es la seva part comercial. De la fusió d’aquestes dues principals activitats i atractius en sorgeix el que es coneix com el Mont-real sota terra (senyalitzat a les entrades dels respectius edificis amb les sigles RES). Aquí es on descobreixes on esta la verdadera vida de la ciutat, però que no vam poder apreciar en tot el seu esplendor degut que durant aquesta època de l’any el temps permet circular més pel carrer, a diferència de la temporada de tardor i hivern. Es tracta d’una sèrie d’edificis interiors que es comuniquen entre ells per quilometres i quilometres de passadissos subterranis, és com caminar pels passadissos de connexió del metro. En aquests edificis hi pots trobar de tot: oficines, hotels, cinemes, centres comercials, àrees de restauració i fins hi tot una pista de patinatge sobre gel oberta tot l’any.



Imatge d'un dels centres comercials (RES) de la ciutat
Foto d'A. Casademont

Marché Bonsecours, antic ajuntament
Foto de P. Tarrés

Allunyant-nos del centre ens vam acostar a la part vella, des d’on els francesos van començar a construir la ciutat a mitjans del segle XVII al costat del riu Sant Llorenç. L’arquitectura dels carrers i els edificis ens fa pensar més en una ciutat francesa europea que no pas nord-americana. És on es concentra la major part de les típiques botigues de souvenirs, restaurants més atractius per als qui tenen les butxaques plenes i edificis emblemàtics com l’antic ajuntament, convertit en un mercat interior permanent i l’església Notre-Dame, entre d’altres.

 

 

Moltes grans ciutats tenen les seves zones verdes per aquelles persones que busquen un lloc per realitzar una desconnexió momentània. Madrid té el Parque del Retiro, Nova York te el Central Park i Mont-real te el parc de Mont-Royal. Es tracta d’una petita muntanya ideal per anar a córrer, caminar o simplement relaxar-se en els jardins que es troben al costat del petit llac artificial dels castors. Al cim d’aquesta muntanya hi ha un mirador des d’on es pot apreciar tot l’skyline de Mont-real, unes vistes espectaculars si enganxes un bon dia.



Vista del centre de Mont-real des del cim del Mont-Royal
Foto d'A. Casademont

 

Està molt ben cuidada, neta i amb zones enjardinades ben mantingudes. El tema de la seguretat ciutadana, no es com certes ciutats europees que veus policia armada per totes les cantonades (deixant de banda la situació d’alerta terrorista que es viu avui dia). En el cas de Mont-real costa de trobar un agent pel carrer i els pocs que hi ha passen desapercebuts perquè no vesteixen amb el típic uniforme i gorra policials.
 

Pintures a les façanes del Barri Llatí
Foto de P. Tarrés

En definitiva, Mont-real sorprèn perquè no sembla que estiguis en una gran ciutat com les que tots coneixem. Potser es per això que la gent que veus pel carrer no s’aprecia que vagin estressats, ni amb presses, ni corrents, sinó que el seu dia a dia transcórrer amb tranquil·litat (o això es el que sembla ens va semblar).

 

 

 

 

 

 

 

Pròximament descobrirem la zona dels Cantons de l’Est, la seva gent i la seva cultura.

L'inici del viatge

El meu nom és Adrià i juntament amb la meva parella, la Paula, hem emprés un viatge durant sis mesos per la província del Quebec, Canadà.

Des de les nostres poblacions natals, Porqueres i Salt, vam començar a rumiar la idea d’un canvi d’aires a principis d’aquest any. Finalment el destí seleccionat va venir de la mà de diferents motius: el desig per gaudir d’aquells estanys i rius envoltats per grans extensions de boscos i prats verds, l’afany per conèixer una cultura totalment nova i desconeguda per a nosaltres i, per últim, la idea de conviure i aprendre de les diferents persones que coneixeríem.

Però la teoria era molt fàcil des de l’altre banda de l’Atlàntic, calia començar a buscar la manera de subsistir durant sis mesos sense causar grans estralls en els nostres comptes bancaris, sabent que anàvem a un país on el nivell de vida era elevat i entràvem com a turistes (essent inviable treballar legalment). La solució se’ns va presentar a través de  l’intercanvi de treball per allotjament i manutenció. Aquest sistema no es basa únicament en treballar per algú sinó que va més enllà, es tracta d’oferir el teu coneixement i habilitats en allò que coneixes i saps fer i també estar disposat a treballar i adquirir nous coneixements en tot allò desconegut. El ventall de feines que pots introduir-te i realitzar es molt ampli: horticultura ecològica, manteniment de la llar, producció artesanal, atenció turística, tenir cura d’infants, construcció i manteniment en particulars, entre d’altres. Així doncs vam començar a traçar la ruta pel Quebec, partint de Montreal, a partir dels contactes establerts amb diverses persones amb les quals ens interessava realitzar aquestes estades.
 

Vista aèria de la provincia del Quebec
Fotografia d'A. Casademont

El que pretenc amb aquest blog es transmetre el descobriment i coneixement de la província canadenca del Quebec, en la major part que em sigui possible, a partir de la meva exploració però sobretot gràcies a l’ajuda i guiatge de la gent del lloc. No pretenc que sigui el típic blog de viatges que directament t’explica com preparar el viatge (la paperassa i aspectes legals), què visitar, on dormir, on menjar i que comprar. Per a tot això hi ha magnifiques guies o un mateix es prou capaç de traçar una ruta utilitzant l’ajuda de diversos mitjans. Indirectament si que pot esdevenir un senzill referent d’alguns indrets a visitar, però més que això vull transmetre, a través d’aquestes línies, el nostre contacte amb la gent, la terra i la cultura. De ben segur que aquesta esdevindrà una experiència positiva per a nosaltres i qui sap potser algú més s’anima a provar aquest sistema de viatge.