Caminant entre aurons: Benvinguts als Cantons de l'Est

La casa vermella
Foto de P. Tarrés

Deixem enrere Mont-real per dirigir-nos cap a la zona dels Cantons de l’Est. Durant tot el trajecte ens envolten immensos prats verds i algunes cases i granges aïllades. Després d’una hora i mitja de viatge arribem al nostre destí un petit poble anomenat Saint-Denis-de-Brompton, amb una població d’uns 3.400 habitants. El que seria el centre del poble esta format per llargs carrers amb cases a banda i banda, pocs negocis i envoltat per bosc i camps. Nosaltres ens dirigim cap als afores del centre, on ens espera la família amb la qual viurem un mes i mig. Sorpresos per la calma i l’ambient natural que es respira en aquesta zona entrem per una carretera secundaria que rodeja un preciós llac fins a arribar a una immensa casa vermella enmig del bosc. Aquí comença la nostra primera experiència: intercanvi de feina per menjar/allotjament = convivència i coneixement de la cultura quebequesa + intercanvi d’experiències i aprenentatge.

Treballar una mica a canvi de menjar i aixopluc!!

El nostre dia a dia en aquest nou indret transcorre d’una manera molt ràpida, no ens adonem que passen els dies. Però no es que ens dediquem a viure de l’aire i a contemplar sinó que per dormir en un bon llit i poder gaudir de tres àpats al dia estem realitzant tot tipus de tasques de manteniment dins i fora de la llar, d’això es del que es tracta aquests tipus d’intercanvis. Es pot dir que fem tot tipus de feines de manteniment (tampoc molt complexes): producció hortícola per a particulars, jardineria, pintura, aplicació de tractaments en la fusta, reparació de mobiliari i cuidar i entretenir la mainada de la casa, i més ara que ja estan en plenes vacances d’estiu.

Exportar la cuina catalana amb els ingredients que tenim per aquí també està en les nostres tasques diàries, tot i que aquí mengen molt sa i comencem a trobar a faltar alguns plats que menjàvem a casa, però tot es pot aguantar. Amb motiu de la celebració de l’aniversari d’un dels petits vam elaborar un reguitzell de plats de la nostra cuina que van deixar bocabadats tota aquesta gent (tot i que mengen molt poc per aquí). El menú estava compost per truites de patata i ceba, coques de recapta, una paella, com a petició popular, i per postres crema catalana. Algun dia pretenem fer pa amb tomàquet però no son gaire amants dels embotits a més que al supermercat no trobes ni la meitat del ventall d’embotits de les nostres terres, alguns que s’hi assemblin si, però no es el mateix i això tot català ho sap.

Això si que son un bon parell de coques de recapta
Foto d'A. Casademont

Un mateix se sent realitzat fent tasques tant senzilles com arreglar una porta, preparar un àpat o fer una cistella de basquet pels petits i més s’hi t’ho agraeixen constantment.

Un entorn que no deixa a ningú indiferent

Es pot dir que la situació d’aquesta urbanització en la que ens trobem es molt privilegiada. Es tracta d’una zona aïllada però alhora propera al poble de Magog i la capital dels Cantons de l’Est, Sherbrooke, els quals tenen tots els serveis necessaris per als habitants tant sols a mitja hora en cotxe des d’on ens trobem. El principal problema es aquesta mitja hora, obligatòriament l’has de fer amb cotxe, no hi ha transport públic en les immediacions d’aquestes poblacions. La urbanització està construïda en un entorn boscós al costat del llac Montjoie. El principal inconvenient es que si no tens una propietat just al costat del llac no en pots gaudir. És per això que en aquesta zona els preus de les cases poden assolir unes xifres desorbitades, anant des dels 500.000 a 1.000.000 de dollars canadencs (CAD). Però ja se sap que tots aquests plaers costen molts calers. La majoria de veïns pot presumir de tenir un bon jardí i alguns també una bona horta, hi ha gran afició a la jardineria i hi dediquen moltes hores.

Les illes i les seves respectives casetes on pots passar la nit
Fotos de P. Tarrés

El gran protagonista de la zona és el llac Montjoie, ens han explicat que es ecològic perquè els arbres que l’envolten el protegeixen de la pol·lució mantenint l’aigua més neta i apte per al consum humà. S’emplena per conductes subterranis naturals (igual que l’estany de Banyoles). Està totalment prohibit tallar algun arbre, tant dels del costat del llac com dels terrenys més a l’interior (només aquells veïns que tenen una casa al costat del llac poden habilitar una zona de bany no més ample de 2,5 metres) i qui ho incompleixi s’arrisca a una multa de 1000 CAD (uns 730 euros). Ofereix un bon ventall d’activitats a realitzar-hi i que nosaltres no dubtem a fer-les en les nostres estones lliures. Hi ha dues petites illes al centre que antigament formaven part d’una carena muntanyosa que va quedar inundada amb la formació del llac. T’hi pots acostar amb una barca i fer-hi nit en unes casetes de fusta que hi ha a cadascúna (tot hi ser de propietat privada, estàn a disposició de veïns i amics). La pesca es una de les grans aficions en aquesta zona. Anualment es celebra un concurs de pesca entre tots els veïns del llac. Nosaltres també hem tingut la oportunitat de pescar bones peces. Sortosament també vam poder assistir a la repoblació anual del llac on s’hi van dipositar 500 truites arc iris (truite arc-en-ciel), una de les varietats que hi ha. Entre tots els veïns compren la mateixa quantitat cada any a una petita piscifactoria que hi ha a la zona i els dipositen al llac perquè creixin i es reprodueixin. La vela i el caiac son dues altres activitats molt practicades.

Panoràmica del llac Montjoie
Foto d'A. Casademont

Aquesta no es una zona que es pugui titllar de típicament turística, que un visita quan va de viatge a la província del Quebec. Però si nosaltres no estiguéssim realitzant un viatge d’aquest tipus no l'hauríem conegut mai ni hauríem pogut gaudir-ne com ho estem fent en aquests moments.

Algunes fotos més per qui s'hagi cansat de llegir...