Primera parada: Mont-real

El viatge començava a la ciutat de Mont-real on passaríem els primers tres dies abans d’instal·lar-nos durant el mes de juny a la població de Saint-Denis-de-Brompton (situada a una hora i mitja a l’est de Mont-real).

Montreal és una ciutat on regna la calma i la tranquil·litat. Costa de creure que amb un total de 4 milions d’habitants a la seva àrea metropolitana el bullici de gent pel carrer no es noti i el tràfic sigui mínim, totalment diferent a la vida i l’ambient de Barcelona (per citar un exemple que ens es proper i ben conegut). El centre es caracteritza per la seva activitat econòmica i financera formada per una sèrie de grans gratacels envidriats i amb un cert aire antiquat. L’altre gran interès d’aquest centre es la seva part comercial. De la fusió d’aquestes dues principals activitats i atractius en sorgeix el que es coneix com el Mont-real sota terra (senyalitzat a les entrades dels respectius edificis amb les sigles RES). Aquí es on descobreixes on esta la verdadera vida de la ciutat, però que no vam poder apreciar en tot el seu esplendor degut que durant aquesta època de l’any el temps permet circular més pel carrer, a diferència de la temporada de tardor i hivern. Es tracta d’una sèrie d’edificis interiors que es comuniquen entre ells per quilometres i quilometres de passadissos subterranis, és com caminar pels passadissos de connexió del metro. En aquests edificis hi pots trobar de tot: oficines, hotels, cinemes, centres comercials, àrees de restauració i fins hi tot una pista de patinatge sobre gel oberta tot l’any.



Imatge d'un dels centres comercials (RES) de la ciutat
Foto d'A. Casademont

Marché Bonsecours, antic ajuntament
Foto de P. Tarrés

Allunyant-nos del centre ens vam acostar a la part vella, des d’on els francesos van començar a construir la ciutat a mitjans del segle XVII al costat del riu Sant Llorenç. L’arquitectura dels carrers i els edificis ens fa pensar més en una ciutat francesa europea que no pas nord-americana. És on es concentra la major part de les típiques botigues de souvenirs, restaurants més atractius per als qui tenen les butxaques plenes i edificis emblemàtics com l’antic ajuntament, convertit en un mercat interior permanent i l’església Notre-Dame, entre d’altres.

 

 

Moltes grans ciutats tenen les seves zones verdes per aquelles persones que busquen un lloc per realitzar una desconnexió momentània. Madrid té el Parque del Retiro, Nova York te el Central Park i Mont-real te el parc de Mont-Royal. Es tracta d’una petita muntanya ideal per anar a córrer, caminar o simplement relaxar-se en els jardins que es troben al costat del petit llac artificial dels castors. Al cim d’aquesta muntanya hi ha un mirador des d’on es pot apreciar tot l’skyline de Mont-real, unes vistes espectaculars si enganxes un bon dia.



Vista del centre de Mont-real des del cim del Mont-Royal
Foto d'A. Casademont

 

Està molt ben cuidada, neta i amb zones enjardinades ben mantingudes. El tema de la seguretat ciutadana, no es com certes ciutats europees que veus policia armada per totes les cantonades (deixant de banda la situació d’alerta terrorista que es viu avui dia). En el cas de Mont-real costa de trobar un agent pel carrer i els pocs que hi ha passen desapercebuts perquè no vesteixen amb el típic uniforme i gorra policials.
 

Pintures a les façanes del Barri Llatí
Foto de P. Tarrés

En definitiva, Mont-real sorprèn perquè no sembla que estiguis en una gran ciutat com les que tots coneixem. Potser es per això que la gent que veus pel carrer no s’aprecia que vagin estressats, ni amb presses, ni corrents, sinó que el seu dia a dia transcórrer amb tranquil·litat (o això es el que sembla ens va semblar).

 

 

 

 

 

 

 

Pròximament descobrirem la zona dels Cantons de l’Est, la seva gent i la seva cultura.